f 1 mar [embarcació menor] barca. 2 hist [per al transport de mercaderies] empresa armadora. 3 zool [estern dels ocells] quilla, caballete m. 4 constr [d'una biga] barra levantada. 5 crist [naveta] naveta, navecilla. 6 [per a dur pastissos] bandeja. 7 tecnol [recipient] cuba. 8 tèxt [en el tint [...]

Malaltia vírica molt contagiosa que afecta els ànecs petits, causada per un virus del gènere Enterovirus i caracteritzada per apatia, caigudes a terra sobre la quilla de l'estern i el cap, amb moviments incoordinats de les extremitats, opistòton i mort. [...]

Deformitat en la qual el crani, vist per dalt, té l'aspecte d'un triangle amb el vèrtex situat a la zona frontal. És deguda a la sinostosi congènita de la sutura metòpica i el front apareix com una quilla. [...]

 [...]

tallamar roda, peça de fusta o de ferro que, arrencant de la punta de la quilla, forma la proa o la popa d'una nau. Cp. esperó: peça de ferro o d'acer que termina la proa d'un vaixell de guerra, rostre: esperó de bronze dels vaixells de guerra antics Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Deformitat del tòrax caracteritzada per una prominència de l'estern en forma d'esperó, que contrasta amb les depressions laterals còncaves dels cartílags costals. [...]

 [...]

1. Peça gran de ferro que, a les embarcacions grans de pesca, és disposada al fons de la carena i millora l'estabilitat de l'embarcació. 2. Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d'algunes embarcacions de vela per tal de millorar-ne l'estabilitat i facilitar-ne el govern. [...]

1 (d'una nau) quilla. 2 reparació. 3 biga. 4 (d'una muntanya) cresta crestall esquenallo esquena llom fil. El fil de la serralada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

calat, fondària d'una nau, distància del punt més baix de la quilla a la línia de flotació; fondària del mar o d'un riu navegable. profunditat pregonesa Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]